Mausoleu d'Halicarnàs
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (el) Μαυσωλεῖον της Ἁλικαρνασσοῦ  | |||
| Epònim | Mausol | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Meravella del món antic, mausoleu, jaciment arqueològic grec, ruïna, museu i edifici desaparegut | |||
| Part de | Les set meravelles del món | |||
| Arquitecte | Sàtir de Paros Piti de Priene | |||
| Construcció | 351 aC | |||
| Data de dissolució o abolició | 1494 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura clàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bodrum (Turquia) i Província de Muğla (Turquia) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Afiliació a | Museum Directorate of Bodrum Underwater Archaeology (en)  | |||
| Propietat de | Artaxerxes III de Pèrsia | |||
La tomba de Mausol o Mausoleu d'Halicarnàs fou un edifici sepulcral considerat una de les set meravelles de l'antiguitat, construït entre els anys 353 i el 350 aC a Halicarnàs (al present Bodrum, Turquia) per a Mausol, un sàtrapa de Cària a l'Imperi Persa. Fou construït per a Artemísia II de Cària pel seu marit i germanastre Mausol, mort el 353 aC. La construcció es va encarregar a grans artistes en arquitectura i escultura de les escoles jònica i àtica. La reina va voler que el monument superés qualsevol altre que s'havia vist mai. Els arquitectes foren Fileu (o Fiteu) i Sàtir; aquest darrer va escriure una descripció de l'obra i de les decoracions escultòriques, fetes pels artistes de l'escola àtica Escopes de Paros, Briaxis, Leòcares, i potser Timoteu i Praxíteles segons Vitruvi. Els artistes van competir entre ells i cadascun va fer una façana; a la mort d'Artemísia, que va sobreviure al seu marit dos anys, l'obra va continuar fins que es va acabar. Plini el Vell esmenta també un artista de nom Pitis que va fer una quadriga a la cimera del monument amb les estàtues dels dos monarques.
Els autors que parlen del Mausoleu donen pocs detalls de la construcció; encara que algunes monedes en donen una representació són creacions tardanes i la realitat no es pot determinar; no se sap si alguna de les escultures que tenia s'ha conservat realment. L'únic que en fa una descripció completa es Plini el Vell, però la seva descripció és complexa. Diu que mesurava 19 metres de nord a sud, i era més curt als frontals; el seu perímetre era d'uns 125 metres i l'altura d'11 metres; estava rodejat per 36 columnes, una zona anomenada Ptèron, adornada amb escultures en relleu fetes per Escopes a la part oriental, Briaxis a la part nord, Timoteu a la part sud i Leocares a l'oest; sobre aquest Ptèron hi havia una piràmide d'igual altura disminuint en 24 passos a la cimera on era la quadriga de Pitis. L'altura total incloent l'ornament era de 46 metres. L'edifici estava format per una cel·la quadrangular (ptèron) rodejada d'un peristil de columnes (segurament jòniques) i elevat per una base (cosa necessària per compensar l'altura parcial i la total).
L'edifici encara existia al segle iv i probablement va sobreviure almenys fins vers el segle x. Alguns marbres trobats a les muralles de Bodrum van ser portats a Anglaterra per l'ambaixador britànic Sir Strafford Canning el febrer del 1846 i són ara al Museu Britànic, sent coneguts com a "Marbres de Budrum"; representen batalles dels grecs amb les amazones (que era el mite principal dels jònics i a Cària).
El mot mausoleu ha estat usat des d'aquell temps per designar qualsevol tomba gran, car "Mausolm—eion" originalment significava "dedicat a Mausol".
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Bodream, Jean-Pierre Thiollet, Anagramme Ed., 2010. ISBN 978-2-35035-279-4
